Els continguts han estat organitzats seguint tres criteris fonamentals que defineixen el territori i àmbit d'aplicació de la normativa:
- En funció de la forma, que la classifica segons la manera en què s'exterioritza la norma: ordenança, reglament, llei, decisió, recomanació, acord, conveni, directiva, etc.
- En funció de l'àmbit geogràfic, que classifica la normativa segons la procedència geogràfica o del lloc que afecta: municipal, autonòmica, estatal, comunitària i extracomunitària.
- Col·lectiu específic a qui s'adreça la normativa: dona, població immigrant, població en general i altres.
S'entenen per estrangeres totes les persones que no disposen de nacionalitat espanyola, si bé s'ha de distingir entre les nacionals de països pertanyents a la Unió Europea, que no necessiten disposar d'autorització de residència a Espanya, i ciutadans i ciutadanes de la resta de països, o persones extracomunitàries, les quals sí que estan obligades per llei a obtenir aquesta autorització.
Segons la legislació vigent a Espanya, el criteri de nacionalitat és una condició essencial per poder gaudir plenament de tots els drets que recull la Constitució espanyola en el seu títol I. En línies generals, les persones estrangeres que resideixen regularment a Espanya tenen bàsicament els mateixos drets i deures que la resta de la ciutadania.
En canvi, les persones estrangeres no comunitàries que no disposen d'autorització de residència veuen restringits els seus drets significativament: només poden gaudir del dret a l'educació bàsica, de l'accés a la justícia, als serveis socials bàsics i a l'assistència sanitària.
El contingut d'aquesta secció està especialment dirigit a les persones estrangeres no procedents de la Unió Europea que s'incorporen al nostre municipi com a nous ciutadans i ciutadanes. La voluntat de l'Ajuntament de Palma és que aquesta els resulti una ciutat acollidora, en la qual puguin treballar i conviure satisfactòriament.
Per a això és de fonamental importància que cada persona conegui els principals drets i deures que l'assisteixen com a ciutadà/dana. Amb la intenció de facilitar-vos aquesta feina, hem inclòs en aquesta secció documents actualitzats que recullen la principal legislació vigent sobre dret intern i acords internacionals en matèria d'estrangeria.
S'ha d'advertir que es tracta d'un extracte del conjunt de la dita legislació i de recomanacions generals, ja que només un/una advocat/ada especialitzat/ada pot assessorar-vos en detall i decidir la documentació oportuna a presentar estudiant cada cas en particular.
En tot cas, l'OFIM -Oficina d'Informació, Assessorament i Orientació a l'Immigrant de l'Ajuntament de Palma, ubicada al c. Eusebi Estada, 48, Palma, amb tel. 971 76 45 88- podrà informar-vos amb major detall sobre qualsevol dels aspectes referits a l'aplicació de la Llei d'estrangeria vigent i us assessorarà de forma personalitzada. També podeu contactar amb l'oficina clicant per enviar-hi un correu electrònic.
Alguns serveis jurídics aconsellen preparar tres fotocòpies de tots els documents necessaris per sol·licitar els diferents tràmits administratius referits a la reagrupació familiar, permisos de residència, etc. Així, la vostra primera entrevista amb l'advocat/ada serà molt més productiva.
La igualtat d'oportunitats entre dones i homes consisteix en l'eliminació dels obstacles socials que generen desigualtats per raons de sexe i la seva finalitat és que homes i dones tinguin les mateixes oportunitats per desenvolupar les seves capacitats.
La igualtat d'oportunitats entre dones i homes, es constitueix com un element dinamitzador de la construcció política, social i econòmica de les societats democràtiques que contribueix a resoldre els desequilibris estructurals existents.
La Constitució de 1978 marca un punt d'inflexió en la situació social i jurídica de les dones espanyoles. El reconeixement constitucional del principi d'igualtat és essencial. En els darrers anys la societat espanyola ha viscut un procés de transformació. Així els canvis s'han produït des de diferents fronts: educació, treball,violència contra les dones o a les esferes de poder. El contingut que aquesta secció pretén donar és precisament una visió globalitzadora de la normativa referent a dona.
Quan parlam de civisme, ens referim a les pautes mínimes de comportament social que ens permeten conviure en col·lectivitat. Es basa en el respecte cap a l'altre, l'entorn natural i els objectes públics, així com una bona educació, urbanitat i cortesia.
Les pautes mínimes de comportament que ens permeten conviure en pau i llibertat, respectant els altres, són canviants, depenent del lloc on ens situem. Així el civisme constitueix un factor important d'integració social, considerant aquest concepte com el grau en què el comportament dels individus o grups socials es conforma als valors i normes fonamentals de la societat.
La preocupació per la convivència pacífica i el bon estat de l'espai públic és un dels pilars més importants. Per tant, trobam als diferents àmbits normativa i legislació especifica respecte de drets fonamentals de la ciutadania.
En aquest apartat s'inclouen altres normatives, parant especial atenció a aquelles que tracten la dependència o la discapacitat.
Segons els Llibre blanc de la dependència elaborat pel Ministeri de Treball i Afers Socials, el Consell d'Europa la defineix com "la necessitat de suport o assistència important per a les activitats de la vida quotidiana", o més concretament com "un estat en què es troben les persones que per raons lligades a la falta o pèrdua d'autonomia física, psíquica o intel·lectual, tenen necessitat d'assistència i/o ajudes importants a fi de realitzar els actes corrents de la vida diària i, de forma particular, els referents a la cura personal".
Per dependència s'entén, per tant, l'estat de caràcter permanent en què es troben les persones, que per raons derivades de l'edat, de malaltia o discapacitat i lligades a la falta o pèrdua d'autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial requereixen l'atenció d'una o més persones o ajudes importants per realitzar activitats bàsiques de la vida diària o, en el cas de persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, d'altres recolzaments per la seva autonomia personal.
A l'exposició de motius de la recent Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, ja s'anota la importància de l'atenció a les persones en aquesta situació, que constitueix un dels principals reptes de la política social dels països desenvolupats.
El contingut d'aquesta secció pretén incloure la normativa i legislació vigent en temes de dependència, des de les seves diferents tipologies, és a dir, abraçant la dependència econòmica, física, social, etc.
S'entén per persona amb discapacitat, aquella persona incapaç d'atendre per si sola, totalment o parcialment, les necessitats de la seva vida individual i/o social normal, com a conseqüència d'una deficiència, congènita o no, de les seves capacitats físiques o mentals.
Les persones amb discapacitat constitueixen un sector de població heterogeni, però totes tenen en comú que, en major o menor mesura, requereixen garanties suplementàries per viure en plenitud de drets o per participar en igualtat de condicions que la resta de ciutadans en la vida econòmica, social i cultural del país.
La Constitució espanyola de 1978 reconeix la igualtat davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació. Precisament, a l'article 49 ordena als poders públics, referint-se a les persones amb discapacitat, que prestin l'atenció especialitzada que requereixin i l'empara especial per gaudir dels seus drets.
Aquesta secció recull la principal legislació vigent en matèria de discapacitat des dels diferents àmbits d'aplicació.
Avd. Gabriel Alomar i Villalonga, 18, 1r - 07006 Palma de Mallorca - Tel: 971 22 59 77 Fax: 971 22 59 37
informació legalcrèdits